Human Spam
TONI AYALA (text i foto)
Un dels inconvenients de viure en l’era digital i participar-hi és la gran quantitat de missatges indeguts que ens poden arribar sense el nostre consentiment. Les persones tendim a sintetitzar qualsevol fenomen amb una o poques paraules. Així el tenim ben identificat i ens aporta comprensió. Un d’aquests mots moderns que emprem i que, com la majoria, ens arriba de l’anglès, és l’Spam.
Si mirem la seva definició veurem que el correu brossa (spam en anglès) és aquell missatge enviat per un mitjà electrònic, indiscriminada i massivament, sense el consentiment del receptor. Però, l’Agència espanyola de protecció de dades amplia aquest significat a qualsevol via de comunicació indesitjada.
La seva finalitat generalment és comercial, tot i que també són freqüents els enganys amb la intenció de treure profit econòmic de les víctimes. I, a mesura que evolucionen la tecnologia i les plataformes de comunicació, trobem spam a wikis, fòrums, missatgeria instantània o xarxes socials, entre d’altres.
Una de les característiques d’aquest spam és que sovint s’amaga en l’anonimat o en identitats falses. Està associat al frau.
A l’actualitat, però, l’spam també ha derivat en noves formes fraudulentes d’arribar a la gent, per exemple, amb les fake news, notícies falses que es difonen per influenciar en l’opinió pública per tal de cimentar el suport a un govern, a unes idees, a un partit polític o a un candidat. Als Estats Units, aquest corrent està molt estès, sobretot, d’ençà de l’aparició de la figura de Donald Trump.
El discurs de l’spam, sovint, va associat a uns missatges dirigits a menysternir una part de la població. Per exemple, associar contínuament els immigrants mexicans d’EUA amb la delinqüència per afavorir una opinió majoritària de suport a la construcció d’un mur a la frontera de Mèxic. Però, això passa als Estats Units i arreu. També, a Espanya.
Segurament, estem tant immersos en la nosta quotidianitat tecnològica que no ens adonem que l’spam ja no és una paraula per definir només el correu brossa, sinó que des de la política s’està redirigint per assenyalar a les persones brossa. Ens diuen, amb els seus missatges, que un immigrant és una persona brossa; ens diuen que algú sense sostre és una persona brossa; ens diuen que aquells que estan en contra de la liberalització de les armes són persones brossa; ens diuen que aquells que defensen l’avortament són persones brossa; ens diuen que aquells que són homosexuals són persones brossa…
Si vivim en una gran ciutat i ens volem abstreure de la nostra quotidianitat tecnològica, ens podem fixar en algunes figures, professions, activitats, persones… que estan en perill d’extinció. Un d’ells és l’afilador de ganivets, que crida la nostra atenció fent sonar un xiulet; o el butaner, que crida “butano, butano” mentre reparteix les bombones de gas butà per les cases. Però, n’ hi ha d’altres, com el ferroveller o el llauner, que rebusquen material en els contenidors.
Hi ha qui els considera, també, persones brossa degut a aquest discurs que fabrica opinió contra la marginació i que no fa res més que generar més marginats.
Un altre aspecte nociu de l’spam és els atacs a la reputació de les persones. Tant se val que difonguis mentides. Si les repeteixes i les fabriques bé, pots aconseguir que una part important de la població se les cregui. De fet, també a petita escala, molta gent es dedica a carregar-se la reputació d’una altra persona, simplement, perquè li fa nosa, per exemple, en l’àmbit laboral o en el personal o, fins i tot, familiar.
I, així, dia a dia, es fabriquen missatges tipus spam dirigits a crear una opinió majoritària perquè la societat decideixi, d’alguna manera, moure aquestes persones brossa a la paperera, de la mateixa manera que eliminem un correu indesitjat del nostre ordinador o del nostre telèfon mòbil.
Ja hem passat de l’era de l’spam a l’era del ‘human spam’.