El fenomen Blackpink

TONI AYALA (text)

El grup femení de K-pop Blackpink ha trencat el rècord de visualitzacions més ràpides d’un vídeo musical a Youtube. És a dir, s’ha convertit en la banda que més de pressa ha assolit els 100 milions de vistes, desbancant el registre establert per Psy, una altra estrella del pop sud-coreà.

Ho han aconseguit amb el tema ‘Kill This Love’, que ha trigat dos dies i 14 hores a establir la nova marca i batre l’antic rècord de la cançó ‘Gentleman’ de Psy.

Les Blackpink van obtenir 56,7 milions de vistes en les seves primeres 24 hores a Youtube, amb la qual cosa van superar l’anterior sostre assolit per ‘Thank U, Next’, d’Ariana Grande.

De fet, ara mateix, aquesta peculiar classificació d’èxits de Youtube en un sol dia ha quedat així:

Blackpink – ‘Kill This Love’ (56,7 milions de visualitzacions)

Ariana Grande – ‘Thank U, Next’, (55,4 milions)

BTS – IDOL ‘Officia’, (45,9 milions)

Taylor Swift – ‘Look What You Made Me Do’ (43,2 milions)

Eminem – ‘Killshot’ (38,1 milions)

Blackpink va néixer el 2016 i està format per quatre joves -Jisoo, Jennie, Rosé i Lisa- que van llançar el seu primer àlbum ‘Square One’, que els hi va reportar el seu primer gran èxit a Corea del Sud, ‘Whistle’.

Tanmateix, aviat es va convertir en el grup femení de K-pop de més èxit als Estats Units. El seu senzill del 2018, ‘Ddu-Du Ddu-Du’ també va assolir una fita a Youtube.

La cara fosca de l’èxit

El K-pop (abreujament de Korean popular music o música popular sud-coreana), és un gènere musical que inclou diversos estils com la música dance electrònica, hip-hop, rap, rock o R&B.

La forma més moderna del gènere va sorgir amb Seo Taiji el 1992. Des de llavors, la integració de diversos gèneres musicals estrangers s’ha convertit en una pràctica comuna dels artistes de K-pop.

El gènere ha tingut tant èxit que s’ha arribat a parlar de l’Ona Coreana, que, més aviat, s’està convertint en un autèntic tsunami, com ho demostra el recent èxit de les Blackpink.

Però, ni de bon tros és una indústria musical on tot és de color de rosa. Tot el contrari. Té una cara ben fosca, també. I és que el jovent somia a esdevenir un ídol musical del K-pop, cosa que obliga els pares a gastar grans quantitats de diners en les anomenades “escoles d’ídols”.

Aquests centres estan especialitzats a preparar als joves que aspiren a ser seleccionats per les agències musicals, que després els entrenaran. Però, una vegada que entres en una d’aquestes empreses, has de demostrar-li el teu valor i has de vendre. Has de fer el que t’exigeixen i oferir allò que vol el públic, com ara un cos determinat o un determinat rostre.

En certa manera, els joves i les joves aspirants a ídols musicals del K-pop es converteixen en propietat d’aquestes empreses. Si bé molts en són conscients quan ho accepten, també és cert que aquesta submissió a la indústria de l’entreteniment de Corea del Sud ha anat acompanyada d’una bona quantitat d’acusacions d’abús.

Una de les seves estrelles es va suïcidar, deixant una carta que deia que el seu agent l’havia obligat a tenir relacions sexuals amb més d’una vintena de VIP.

Situacions com aquestes no surten en els rànquings de Youtube.