Impeachments


TONI AYALA (text)

El president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, han mostrat bona sintonia. Hi ha qui els ha comparat i hi ha qui, fins i tot, ha mostrat caricatures d’ambdós mandataris junts en les manifestacions de Londres contra el Brexit, donant a entendre que eren les dues cares d’una mateixa moneda.

Curiosament, tots dos s’enfrontaran ara a processos en els quals es jutjarà la seva política o, millor dit, la seva manera de fer política.

Donald Trump

La presidenta de la Cambra de Representants del Congrés dels EUA, Nancy Pelosi, va anunciar aquest dimarts l’inici de les investigacions per a realitzar un judici polític contra el president Donald Trump. En una conferència de premsa, la demòcrata va considerar que el dirigent republicà “va trair el seu jurament al càrrec” i que les seves accions “van violar la Constitució”.

“El president ha de rendir comptes i ningú no pot estar per sobre de la llei”, va asseverar Pelosi en referència les suposades pressions que Trump hauria fet a les autoritats ucraïneses per a investigar al fill del seu rival demòcrata Joe Biden.

En realitat, aquest ‘impeachment’ no té gaires garanties que prosperi, però els demòcrates han volgut fer aquest pas després que haguessin tingut la temptació de fer-lo abans amb altres decisions que ha pres en el passat Trump. Per la seva part, l’investigat ha titllat d’“assetjament” i “caça de bruixes” l’anunci d’aquest ‘impeachment’

Boris Johnson

També aquest dimarts, seguint amb les vides paral·leles de Johnson i Trump, la Cort Suprema del Regne Unit va considerar il·legítima, nul·la i sense efectes la decisió del primer ministre de sol·licitar a la reina Isabel II suspendre les activitats del Parlament britànic entre el 10 de setembre i el 15 d’octubre per tal d’afavorir un Brexit dur.

La mesura era qüestionada per l’oposició, que acusava a Johnson de voler limitar els marges de debat parlamentari sobre el Brexit per a intentar assegurar-se d’aconseguir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) amb o sense acord el pròxim 31 d’octubre.

“La decisió d’aconsellar a sa Majestat de suspendre el Parlament va ser il·legal perquè tenia la intenció d’evitar la capacitat del Parlament de realitzar les seves funcions constitucionals sense una justificació raonable”, va assegurar la presidenta de la Cort Suprema, Brenda Hale.

Johnson no només queda en una situació delicada com a polític -segurament, ho té pitjor que Trump per seguir endavant- sinó que ha deixat en mal lloc a la reina Isabel II. Però, què pot passar ara amb el primer ministre britànic? Doncs, bàsicament, quatre escenaris:

1. Renúncia al càrrec

Les peticions perquè Johnson dimiteixi s’han multiplicat. El cap de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, l’acusa d’haver “enganyat al país” i que, per això, ha de renunciar al càrrec. El líder ultradretà, Nigel Farage, considera que Johnson ha de dimitir “per una qüestió d’honor”.

2. Vot de no confiança

Si Johnson no vol renunciar, l’oposició té la possibilitat d’impulsar en el Parlament un vot de censura o vot de no confiança. Si aquesta moció és aprovada per una majoria, s’obre un període de 14 dies perquè el mateix govern o un altre que aconsegueixi el suport majoritari de la Cambra dels Comuns proposi i obtingui un vot de confiança per a poder governar. En cas contrari, es procedeix a la convocatòria d’eleccions generals.

3. Moció de censura

El Parlament britànic també té l’opció de propinar-li a Johnson un cop polític a través d’una moció de censura. A diferència del vot de censura, aquesta opció no té caràcter vinculant, sinó que simplement és una forma de donar un toc d’atenció al primer ministre sense destituir-lo ni convocar noves eleccions.

4. Judici polític

Alguns legisladors del Partit Laborista han estat parlant sobre la possibilitat de sotmetre a Boris Johnson a un impeachment o judici polític, com li passarà a Trump. Ara bé, fins ara cap primer ministre britànic ha estat sotmès mai a un procés d’aquest tipus, encara que sí ha ocorregut amb altres membres del gabinet. L’última vegada va ser el 1806. És a dir, ha plogut molt des de llavors i més encara, a Londres, on tothom sap que plou molt…

Mentre es decideix el futur de Johnson, hi ha de termini fins al 19 d’octubre per a segellar un acord amb la UE o per a obtenir autorització del Parlament per a un Brexit dur. En cas contrari, el primer ministre ha de sol·licitar davant la UE una pròrroga del procés de negociacions del Brexit més enllà del 31 d’octubre.

Donald Trump i Boris Johnson, Boris Johnson i Donald Trump, sembla que han entrat en un mateix túnel -cadascú per cada accés a banda i banda de l’Atlàntic- en el qual s’hi han ficat per la seva manera de fer política.

Tanmateix, no són els únics que en els propers mesos s’hauran de sotmetre al judici de la política. Pedro Sánchez s’ho jugarà tot en les eleccions generals a Espanya del 10 de novembre, mentre que, en clau catalana, el president de la Generalitat, Quim Torra, té per endavant la tasca d’aguantar el Govern davant el repte de l’aprovació dels pressupostos o el tsunami de la sentència del Procés.

La tardor dels ‘impeachments’ ja és aquí.