El pont de Da Vinci


TONI AYALA (text)

La genialitat és impermeable al temps. I és que, com s’ha demostrat aquesta setmana a la conferència de l’Associació Internacional d’Estructures Espacials, 500 anys després de la mort de Leonardo da Vinci, el seu talent continua deixant-nos astorats.

Karly Bast, acabada de graduar en enginyeria a l‘Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), va treballar amb el professor d’arquitectura i enginyeria civil i ambiental John Ochsendorf i l’estudiant Michelle Xie en un projecte engrescador: construir una rèplica d’un innovador pont dissenyat per Da Vinci i que mai es va construir en la seva època.

Se sap que Leonador Da Vinci va fer el projecte del pont per presentar-se l’any 1502 a una mena de concurs internacional convocat pel sultà Bayezid II, que volia una estructura que connectés la ciutat d’Istanbul amb la veïna Galata.

Da Vinci, que a banda d’artista és inventor, va enviar una carta al sultà acompanyada d’un esbós del seu pont. Tanmateix, la seva idea no va ser seleccionada, potser perquè era massa innvovadora per aquell temps. Ara bé, segons els investigadors del MIT, hauria funcionat.

L’equip del MIT van construir amb una impressora 3D una rèplica del pont a escala 1:500, que mesura aproximadament 81 cm de llarg.

En aquella època, els ponts generalment es construïen usant una sèrie d’arcs semicirculars. I per a abastar la distància entre les dues ciutats, els investigadors calculen que s’haurien necessitat almenys 10 molls espaiats uniformement per a suportar tota l’estructura.

Però, el projecte de Da Vinci era ben diferent i tècnicament revolucionari, ja que va dissenyar un pont amb una forma d’arc aplanat únic, que, ara, s’ha aconseguit reproduir a escala. El disseny incloïa bases a banda i banda de l’estructura que s’estenien cap a fora per a agregar-hi estabilitat i minimitzar els moviments laterals del pont.

Malauradament no ha arribat fins als nostres dies cap anotació de Da Vinci en la qual especifiqués el material amb el qual hauria construït aquell pont, però els investigadors del MIT consideren que l’únic material que hauria proporcionat la resistència adequada és la pedra.

Tant és així que aquell pont hauria estat construït amb blocs de pedra que encaixaven perfectament i es mantenien junts per la gravetat. El pont real hauria mesurat prop de 280 metres de llarg.

Està clar que si aquell sultà hagués volgut, ara, Istambul podria haver sumat als seus atractius un pont dissenyat per Leonador Da Vinci.

Però, el més engrescador d’aquesta història és que la feina dels investigadors del MIT no deixa de ser com la representació de l’obertura d’un pont en el temps que ens ha apropat a un geni de fa 500 anys.