La revolta de les Germanies
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)
Poc, perquè dels fets històrics se’n parla poc (però encara prou), aquests darrers mesos hem sentit a dir alguna cosa de l’inici, fa 500 anys, d’una de les grans aventures de la humanitat. Va ser el 20 de setembre del 1519, quan partia de Sevilla l’expedició comandada per Magalhaes i que culminaria el 8 de setembre del 1522, Joan Sebastià Elkano, la primera volta al món completa.
Cronològicament, coincidint entre 1519 i 1522, va tenir lloc al regne de València, la revolta de les Germanies, que coincidiria el 1520-1522 amb la dels Comuners a Castella, però segurament de la valenciana en sentirem a parlar ben poc.
La presència de pirates sarraïns a les costes valencianes i els seus atacs, portaren a Ferran el Catòlic a permetre als gremis laborals d’artesans, les germanies, a armar-se per a defensar-se. Van agafar una gran força, fins al punt que el 1519, per contraposició als nobles i amb el rerefons d’una epidèmia de pesta, portà a una revolta general. Tot i que el jove Carles I va decretar la prohibició d’armes des de Flandes, ningú no en va fer cas.
La Junta, dominada per Joan Llorens, cardador de llana i negociador, que va morir el 1520, va passar a mans del velluter Vicens Peris, radical que va acabar derrotant i expulsant al virrei Hurtado de Mendoza. A partir d’aquell moment, els agermanats dominarien bona part del regne, lluitant dos exèrcits, el d’Hurtado i el del Duc de Segòvia contra els agermanats, que resistirien temps. Van retenir València fins el 1521 quan la corona conqueria la plaça d’Oriola, acabant la primavera de 1522 amb el rebrot de Xàtiva i Alzira, quan “l’Encobert”, misteriós suposat fill dels Reis Catòlics, era assassinat a Burjassot el 19 de maig de 1522 per traïdors a sou del virrei.
La Repressió fou llarga i cruel: fins al 1528 van haver-hi 800 sentències de mort, confiscacions, multes, presó, exili, inclús una revolta morisca a la serra d’Espadà el 1526, entre els que de resultes del conflicte foren obligats a batejar-se i a convertir-se.
A Mallorca, el 1521 també tingué lloc un alçament de Germanies, amb matança al Castell de Bellver i fugida a Eivissa. Durà fins el març del 1523, quan els assetjats a Palma es rendeixen amb la mediació del bisbe. Van ser executats uns 200 i la resta van fugir a Catalunya.