Dissabte Sant del 801 a Barcelona
JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)
Aquella història simple i abreujada que vàrem estudiar a l’escola, es converteix en un món complicat, una teranyina fascinant, a mesura que hom hi aprofundeix. A més, avui, d’alguns fets pràcticament desconeguts, l’anàlisi d’altres fonts i amb noves metodologies, es recullen fruits que aporten més llum a temps abans francament foscos.
Aquest Dissabte Sant s’escauen 1219 anys de l’entrada dels francs a Barcelona. L’islam a la Catalunya vella, la frontera del Llobregat-Cardener, va estar-hi ben poc temps; si van arribar cap el 715, el 785 els francs eren a Girona, el 798 a Vic i Cardona i el 801 a Barcelona.
De la conquesta de Barcelona als àrabs en sabem la data per Ermoldus Niger, Ermold el Negre, intel·lectual de la cort de Pipi I d’Aquitània, que entre el 826 i el 828 va escriure un Poema de Lluís el Pietós, In honorem Hludowici christianissimi Caesaris Augusti Ermoldi Nigelli exulis elegiacum carmen cantant-ne les seves gestes.
Ermold deuria tractar amb cavallers que van participar en els fets, tenia informació de primera mà, per això sabem, entre els versos 564 i 565 del seu poema: Sabbatum erat sacrum cum res est ista peracta // quando prius francis urbs patefacta fuit.
Història i periodisme van de la mà, el bo contrasta les fonts i d’una notícia, per mil·lenària que sigui, l’historiador l’ha de contrastar i verificar. Aquest fet ve a través d’una transcripció d’Antoni de Bofarull, als Condes de Barcelona vindicados, amb l’original malauradament perdut, d’un còdex de l’Arxiu de Ripoll que diu: Era 839, anno Domini 801, luna 14 4º nonas aprilis // Domini Pasche 2, nomas aprilis introivit Ludovicus in Barchinona filius prelibati Karoli Magni et tuli civitatem sarracenis.
La transcripció ens permet assegurar que l’entrada triomfal a Barcelona, rendits els musulmans el Dissabte Sant, va ocórrer el Diumenge de Pasqua de Resurrecció, que aquell any, que en el còmput al calendari actual, correspondria al 2 d’abril de l’any 801.
Defugint de contrastar només dues fonts, i les dues del cantó cristià, si accedim a les fonts sarraïnes, mantenen la mateixa data, si bé la historiografia àrab afegeix una recuperació de la ciutat per Abderrahman l’any 822, un assalt que realment es va produir durant la seva expedició contra les actuals terres catalanes iniciada el febrer d’aquell any fins el mateix mes del 823, però les fonts cristianes parlen de nombroses destruccions, el setge de Barcelona i diversos assalts, però cap admet que penetrés mai a la ciutat.
Simbòlicament hi ha al llarg de la història moltes dades que poden semblar significatives: La rendició de Granada que permet als Reis Catòlics entrar-hi el 2 de gener de 1492 o més la rendició de Tortosa a Ramon Berenguer IV, el 31 de desembre de 1148, o la de Mallorca, a Jaume I el 1229, però llavors els anys es comptaven in encarnatinibus Domino, de l’Encarnació del Senyor i començaven el 25 de març, no sent fins en temps de Pere el Cerimoniós, quan, a meitat del segle XIV, va establir que l’any comencés per Nadal, el naixement de Crist.