Nadal sempre és diferent


JOAN PALLARÈS-PERSONAT (text)

Diuen que aquest Nadal serà un Nadal diferent. Fa pena escoltar-ho perquè massa sovint surt dels llavis d’alguns que no han conegut mai cap més Nadal que el del consum i el tec saturat, un Nadal de torró i cava, de sobretaula interminable i de resultat previsible.

La història ens demostra, per contra de la creença general, que per Nadal no s’atura cap rellotge i la globalització ens ha fet entendre que, per a altres cultures, Nadal és un dia qualsevol.

Tot i celebrar el naixement de Jesús en una data tant incerta com impossible de calcular, va ser instituïda pel Papa Juli I l’any 335 i el 354 la decretà el Papa Lliberi. És una data que ara ateus i gent que es vol donar vernís de moderns, situen com a celebració del solstici d’hivern, una efemèride tant retrògrada que recula als cultes ancestrals de l’home de les cavernes.

A la història el dia de Nadal de l’any 800 va ser aprofitat per Carlemany per fer-se coronar pel Papa Lleó III com a emperador d’Occident. Volia recuperar la dignitat ostentada per la Roma imperial desapareguda.

Una data, la de Nadal, que ha estat aprofitada per molts altres reis per fer-se coronar, inclús a Loiola el 1833 el mateix pretendent carlí Carlos Maria Isidro.

El del 1046 fou escollit Papa Climent II, que poc duraria el seu pontificat, moria a l’octubre següent per una febres i és l’únic Papa que ha estat enterrat al nord dels Alps. El de 1223, fa prop de vuit segles, Sant Francesc d’Assis, a Rieti va instituir el Pessebre; el de 1836 les tropes governamentals posaven en fuga als carlins que, des del 18 d’octubre, assetjaven Bilbao.

El Nadal de 1932 a Barcelona cremaven els grans magatzems El Siglo; el Nadal següent moria el President de la Generalitat Francesc Macià; el de 1938 es combatia al Segre, havia començat unes hores abans l’ofensiva final contra Catalunya; una Catalunya que el 1962, en una gran nevada mai no vista, va comprovar que la meteorologia no va festa per Nadal.

El Nadal de 1989 els romanesos no van tenir cap mania, sent la diada, per afusellar Nicolae Ceaucescu i a la seva dona Elena; perquè la mort com hem vist també amb en President Macià, no fa vacances per Nadal, un dia en que han mort personatges com Pompeu Fabra, el 1948, exiliat a Prada; el pioner de la cinematografia Fructuós Gelabert, el 1955 a Barcelona; el pintor Joan Miró a Mallorca, el 1983; la pintora Montserrat Gudiol, el 2015 o la dibuixant Núria Pompeia el 2016, ambdues a Barcelona.

La història sempre ensenya i la vida dona experiència a qui sap acumular-la.

No cal ara i aquí escarnir la pesadesa mimètica de cada Nadal, sinó extreure’n profit, potser el tast d’un Nadal diferent del convencional, serà l’oportunitat única per a què molts trobin el veritable sentit de la festa, la visquin com la senten, i no com els obliguen.

Alguns potser viuran aquest Nadal com si no hi fos, trobant-s’hi còmodes en viure un dia com la resta; altres amb sentit cristià li trauran la mà de pintura artificiosa i descobriran el veritable sentit espiritual i el missatge de la festa; tampoc mancarà qui, volent ser més modern, descobreixi un solstici d’hivern filosòfic i li doni una nova orientació.

Sigui com sigui, el proper 25 de desembre, els dies abans i els dies després, des de fa molts dies i encara ens en resten una barbaritat, la nostra vida ha fet un tomb; des del més petit dels ciutadans, i més observant de les mesures dictades pels l’autoritat, sigui quin sigui l’orientació sexual, raça, edat, urbà o rural, ric o pobre, sigui negacionista total, antivacunes o visqui en el núvol de les teories conspiradores.

Fa nou mesos que una malaltia afecta seriosament i limita la nostra capacitat d’animal social, la nostra llarga història i per ara poc remei hi ha encara, més que el de viure dins d’una capça de vidre, pitjor que la pitjor de les condemnes, que és l’aïllament.

Com diria Josep Vicent Foix, el poeta de Sarrià, un Sarrià que a l’any nou commemorarà el centenari de la seva agregació a Barcelona: Ho sap tothom i és profecia, serà un Nadal ben diferent, però malgrat tot, serà Nadal i també Ho sap tothom i és profecia… que a Cal Fuster hi ha novetat.