TONI AYALA (text i foto) L’any 1839 es va observar per primera vegada el fenomen de la descompressió. En concret, la malaltia que afecta, per exemple, a les persones que bussegen a molta profunditat i, després, tornen a unes condicions atmosfèriques

TONI AYALA (texto y foto) Quien más quien menos se acordará de cuando el político catalán Joan Carretero hizo famosa su comparación del primer gobierno Tripartito del president Pasqual Maragall con el Dragon Khan, por entonces la atracción estrella del parque temático

JOAN PALLARÈS - PERSONAT (text) / TONI AYALA (fotos) Dijous, dia 20 de juny, és Corpus Christi, i jo ho celebraré com ho he fet sempre. Tant se val que la Conferència Episcopal, amb un acord amb el Govern espanyol, traslladés

TONI AYALA (text i foto) La ciència ha desmentit oficialment en diverses ocasions que, en qüestió de relacions, els pols oposats s'atreuen. Un estudi de la Universitat de Harvard va concloure que ens sentim atrets per individus que són similars a

TONI AYALA (text i foto) Amb el final del bipartidisme a Espanya ja comença a haver-hi remor de possibles canvis legislatius per tal de facilitar la investidura d’un president sense que necessiti la majoria absoluta. I, en paral·lel, estem assistint un

(Si vols llegir la versió en català del 'Test Tarradellas', clica aquí) TONI AYALA (texto) / MIQUEL FUSTER (dibujo) A las puertas de la campaña electoral de las elecciones generales de 2019, el discurso político en España pivota día sí, día también,

(Si quieres leer la versión en castellano del 'Test Tarradellas', clica aquí) TONI AYALA (text) / MIQUEL FUSTER (dibuix) A les portes de la campanya electoral de les eleccions generals del 2019, el discurs polític a Espanya pivota dia sí, día també,

TONI AYALA (texto) Si eres débil y quieres ganar a tus enemigos, divídelos cuanto más mejor y tendrás más posibilidades de vencerlos. Esta es la filosofía que impera en la política española, aunque es más vieja que la alpargata de un

TONI AYALA (text) La política catalana i espanyola ha entrat definitivamente en una fase de cromopolítica, és a dir, una política basada més en l’afany de completar col·leccions de cromos que no pas en una autèntica vocació de servei a la